Cap a la segona volta

Deu idees a partir del resultat de la primera volta de les eleccions presidencials franceses que han donat a Sarkozy (UMP) 31%; a Royal (PS) 25%; a Bayrou (UDF) 18%; i a Le Pen (FN), 10%.

1. Els francesos han après dels errors de la 1ª volta de les presidencials del 2002. Final del vot de protesta. Torna la política als canals institucionals de la democràcia representativa. Sensació de respir, d’alleugeriment, ahir a França. La Va República té per davant assegurada uns anys de tranquil·litat. Retorn del vot massiu als partits del sistema i baixada els partits de fora el sistema.

2. Alta participació, 84,6%. Tots els requisits per una votació massiva s’acomplien: eleccions de primer ordre; incertesa del resultat; sensació de final d’una etapa i inici d’una de nova. Ha estat la participació més alta des de les eleccions de 1965, les que van enfrontar De Gaulle contra Mitterrand (les primeres en les que a la Va República l’elecció presidencial era per sufragi universal, després de la reforma constitucional de 1962).

3. No hi ha hagut sorpresa. Els sondetjos, han encertat (tot i havent-hi un percentatge del 25% de l‘electorat que a les darreres enquestes permeses, 48h abans de començar la votació, encara es declaraven indecisos).

4. Nicolas Sarkozy confirma la seva primera posició. La seva determinació d’arribar a dalt de tot. La seva preparació personal, així com disposar d’un bon equip i d’haver fet una bona campanya, portant sempre la iniciativa, li han permés confirmar els millors vaticinis. Els sondetjos d’ahir, el donen com a candidat guanyador a la segona volta.

5. Ségolène Royal se n’ha sortit ben parada. Salva al PS d’una gran crisi (tot i que un stage dels seus dirigents a Bad Godesberg no els hi aniria gens malament). Pot esdevenir presidenta, tot i no ser la favorita. Obté millor resultats gràcies a la responsabilitat dels ciutadans de votar als partits del sistema que no pas per mèrits propis. Ha fet greus errors en la campanya.

6. Bayrou, la sorpresa de la campanya, ha obtingut molt bons resultats, tot i ser insuficients per arribar a la segona volta. Però la seva estratègia pot ser determinant per inclinar decisivament la balança a la segona volta.

7. Le Pen baixa, i ha estat el gran fracassat. Ara podem afirmar, doncs, que els resultats del 2002 van representar un xarrampió, molt fort, però sortosament, passatger. S’intueix el seu definitiu adéu, fet que ajudaria a confirmar el final de tota una etapa.

8. Ara comença una nova campanya, de cara a la segona volta, la decisiva. Quinze dies que seran molt intensos, amb estratègies noves, discursos adreçats al conjunt de la nació (ja no només a una part de l’electorat, el propi). La paraula clau ara serà rassembler: unir, arreplegar el màxim de vots. Qui n’arreplegui més, encara que només sigui per un de diferència, guanyarà l’elecció, serà President. L’elecció presidencial és directe per part de la ciutadania. És un model que incentiva la participació electoral.

9. Pronòstics de cara el 6 de maig. Tot molt obert. Sarkozy va per davant, però no ho té guanyat. Segurament guanyarà, però pot perdre. Depen de diferents factors. En primer lloc, dependrà del vot dels electors de la UDF. Si han votat per Bayrou, pel candidat, la incertesa augmenta atès que la seva campanya per obrir un nou espai, de centre, ha fet que s’hagi desmarcat molt de la família de la que formava part fins ara, la gaullista UMP. En canvi, si han votat UDF, més pel partit que pel candidat, les opcions de victòria de Sarkozy no només augmenten sinó que poden ser definitives. Exdirigents del partit de centre, com el seu fundador i expresident Valery Giscard d’Estaing, o bé l’exministre Simone Veil, ja van obrir camí en aquesta direcció. En segon lloc, també dependrà de l’electorat del Front Nacional: la part d’electors de Le Pen de dreta dura, se suposa que aniran cap a Sarkozy. Però, l’electorat d’aquest partit que prové d’antics electors d’esquerres, com el PCF, votaràn pel candidat de la UMP? En principi, Sarkozy ho té millor que Royal. L’electorat del centre-dreta és un vot més participatiu i més estable, més responsable. Però també sabem que a França hi ha ha tradició de saber esmolar molt bé els ganivets i està per veure, aquesta vegada, cóm actuarà l’exlíder Jacques Chirac, i el seu entorn.

10. De cara a les opcions de Ségolène Royal, serà decisiu el comportament dels electors de les múltiples formacions que se situen a l’esquerra del PS (la majoria d’elles, encara més conservadores, més immobilistes que el propi partit socialista). Si van a votar massivament a la candidata socialista, encara que sigui com a mal menor, encara que sigui per evitar l’arribada de Sarko a l’Elisi, les seves opcions creixen. Però també dependrà de si Bayrou pensa que un hipotètic suport clarament obert, aprofitant-se de la feblesa actual del PS, li pot facilitar una arribada a Matignon al mes de juny. Finalment, dependrà de la voluntat que tinguin els elefants del PS, de mobilitzar les diferents corrents que representen dins del partit. Més d’un, no li agrada gens pensar en una victòria de Royal el proper 6 de maig, que la instal·laria els propers cinc anys a l’Elisi.




A %d bloguers els agrada això: