Les claus de la campanya

Quan només falten cinc dies per la celebració de la primera volta de les eleccions presidencials franceses, els ciutadans francesos viuen amb gran passió la recta final de la campanya. A França hi ha la sensació de que aquestes eleccions són molt importants (recorden les de 1981), ja que el que està en joc és transcendental, els models proposats són ben diferents, i pel gran poder que acumula el President a la Va República, que hi hagi un candidat o un altre a l’Elisi, serà determinant pel futur del país (i també per Europa).

I si bé és cert que el conjunt de sondetjos electorals publicats en les darreres setmanes coincideixen a destacar l’avantatja del candidat gaullista, Nicolas Sarkozy, en la cursa presidencial, l’elevat nombre d’electors indecisos existent encara hores d’ara, per un costat, i la lògica del sistema electoral (majoritari uninominal a dues voltes), per un altre, fa que tot estigui obert. Hi ha un clar favorit, però pot perdre. La paradoxa és que si bé la candidata socialista Ségolène Royal (segona en els sondetjos) tem la primera volta, el candidat gaullista tem la segona i definitiva volta.

A poques hores de diumenge 22 d’abril, els principals temes que estan en joc són els següents:

1-El gran interés que es viu al carrer comportarà un augment de la participació política, o bé continuarà, com a les darreres eleccions, amb diferents formes d’expressió del malestar (vot en blanc, vots nuls, alta abstenció)?

2-Després de les darreres eleccions presidencials del 2002, molt presents en la memòria dels electors (quan el candidat neofeixista Le Pen passà per davant del candidat socialista Lionel Jospin), hi haurà un retorn al vot als partits del sistema (els partits responsables, amb possibilitats i capacitat de governar), o bé continuarà havent-hi un important vot de protesta als partits antisistema (que no tenen cap opció de governar)?

3-Quin model de presidència s’imposarà: el model clàssic, instaurat pel general de Gaulle (un model de jerarquia vertical, amb una forta autoritat política, amb coneixements dels dossiers que afecten a les competències de l’Elisi) o bé, els ciutadans es decideixen per un nou model de presidència més propera al ciutadà, que sàpiga escoltar els ciutadans … ?

4-Hi haurà un vot estratègic per part de l’electorat d’esquerres, a favor de Bayrou des de la primera volta, atès que segons la majoria de sondetjos el presenten com la única forma de frenar Sarkozy?

5-En cas de victòria de Bayrou a la primera volta, la UDF deixarà de ser el soci petit de la UMP, esdevenint un partit frontissa, capaç de governar amb la UMP o amb el PS? O bé, canviarà definitivament de família, per passar a ser un satèlit del PS?

6-Hi ha espai per un partit de centre, en el sistema de partits francés, entre el partit gaullista i el partit socialista (dins de la lògica bipolar que genera el sistema majoritari)?

7-Una hipotètica victòria a la segona volta per part de François Bayrou, seria una solució o un problema més als problemes que França té plantejats? (tenint en compte que des de la reforma constitucional de l’any 2000 estableix un nou ritme a les convocatòries electorals: presidencials primer i legislatives a continuació), i sabent que la petita UDF no pot guanyar les legislatives, … amb qui governaria l’”hipotètic” President Bayrou?

8-Jean-Marie Le Pen, que probablement tindrà molts més vots que els que els hi pronostiquen els sondetjos, pot tornar a donar la sorpresa, com el 2002? O bé hi haurà un vot útil de l’electorat més dretà cap a Sarkozy?

9-Per a qui demanaran el vot els dirigents de la UMP antiSarkozy? Jugaran honestament, a favor del candidat gaullista, o li faran el buit (com ha succeït altres vegades), abstenint-se, o fins i tot, demanant el vot per un altre candidat?

10-França es pot permetre perdre un altre quinquenat i anar aplaçant de nou les reformes pendents (en politica econòmica, política laboral, política social, política europea) per recuperar el protagonista perdut?

“Ségolène Royal tem la primera volta, Nicolas Sarkozy tem la segona volta”.

“Es presenten dotze candidats, només quatre poden passar a la segona volta i només dos, poden guanyar”




A %d bloguers els agrada això: